Diuen que el temps passa ràpid, i és veritat, ja que fa un any que vas marxar, Conxi. Ha estat un any estrany per tothom, però per a la gent del Can Carabassa encara una mica més. Sempre tots recordem la picardia del teu somriure a la porta de l’escola, sense faltar la teva llauna de cocacola i el teu entrepà de pernil.
Han sigut molts anys compartits, molts moments alegres, alguns difícils, però sempre resten els bons records.
Ara riem dels teus descuits, trobem a faltar els embarbussaments quan ens explicaves coses. La teva generositat arribava a tothom, tots hem rebut en algun moment el teu ungüent casolà d’hipèric quan l’hem necessitat…
I com es reflecteix en aquest dibuix… és com et volem recordar.
Signat: Les teves companyes de l’equip de monitores
Saps que? ens han xivat que les nenes i nens del Torrent encara diuen el teu nom quan criden a una altra monitora enlloc del seu… T’has quedat aquí per sempre!
Signat: Les famílies del Torrent de Can Carabassa
Conxi, hola de nou !
Qui diria que ja ha passat un any de l’última carta que et vam escriure .Han passat tantes coses des de que tu no hi ets …. Ha estat un any ple d’emocions viscudes intensament . Un any estrany , intens ,confós …Passem de l’acceptació serena , al mal humor , a la ràbia ….De tu , de tant en tant ens assalten records i una dolça nostàlgia del teu somriure espontani. Conxi , no ho dubtis mai ,segueixes prop nostre. No podrem oblidar a qui ens feia entrar a l’escola amb un bon dia ben dolç. Gràcies Conxi!
Signat: equip de mestres i equip directiu de l’Escola Torrent de Can Carabassa
 | ResponReenvia |